La Chachi Piruli pot ser una bona alternativa per pujar a Sant Benet si ens volem estalviar les Escales dels Pobres. Hi destaquen el segon i el cinquè llarg, dues tirades mantingudes, de continuïtat i obligades sobre bones plaques, on necessitarem tirar de finura montserratina si en volem sortir airosos.
Pel teu somriure cel concentra tot el seu interès en l’exigent primer llarg, una placa amb molt bona roca, mantinguda en V/V+ on les assegurances no són a tocar, fet que ens farà anar concentrats durant tot el llarg. Un cop finalitzada la primera tirada la via perd tot interès, esdevenint una senzilla grimpada que…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust…
A recer dels vents, la banda est del Serrat d’en Muntaner compta amb un microclima ideal pels freds matins d’hivern. Divorci Imminent juntament amb Orgull Mapuche conformen les dues vies més “llargues” d’aquesta banda del Serrat de’n Muntaner. Molt equipada amb espits, ens ofereix quatre llargs amb passatges prou interessants (excepte el darrer) per passar…
La Montse Curto és una senzilla via de tres tirades que, sense gaires pretensions, va cercant el terreny més noble entre la vegetada banda oest de la Paret del Devessó. La bona roca sobre plaques inclinades ens farà gaudir d’una escalada sense preocupacions, permetent-nos assaborir aquest bucòlic racó del Berguedà.
Tot i que el nom pot confondre, l’Esperó del Místic és una via que aprofita una sèrie de plaques per arrodonir un itinerari d’allò més recomanable. Es tracta d’una via mantinguda, contínua i amb bones excursions entre assegurances quan el grau està per sota de V+ (mai exposada). Completament equipada (restaurada l’any 2009) i amb…
Orgull Mapuche es una curta però intensa escalada a la banda est del Serrat de’n Muntaner. Molt assegurada, conta amb un segon llarg de primera categoria, amb una entrada força tècnica, un diedre vertical i una sortida d’aquest a una placa de nyapetes t’allò més montserratina. A la banda i banda d’aquesta via hi ha…
A la part central de la Paret del Devessó trobem aquesta via, que reuneix els ingredients necessaris per gaudir d’una escalada prou interessant: verticalitat, continuïtat, grau moderat i bona roca en general. Conta amb passatges força bonics i també amb algun tram un pèl il·lògic, fet que no li resta però, encant a la via.
El bosc amb les diferents tonalitats de verds i grisos pròpies de l’hivern, les vaques pasturant plàcidament prop del rierol i els masos talment trets d’un pessebre ens donen la benvinguda quan arribem a Malanyeu. La contrada, del tot entranyable, ens ofereix una paret amb un calcari de molt bona qualitat, vertical i que a…
Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per…
La Mal Pas s’inicia just a la dreta del Somni de Primavera creuant-se després més amunt; i com aquesta, comparteix característiques i filosofia: equipament esportiu, nul compromís i exposició molt baixa. No obstant, el darrer llarg de la Mal Pas és potser el més interessant de totes les vies del sector, amb una primera part…
El Serrat d’en Muntaner es caracteritza, entre d’altres coses, per gaudir d’una bona insolació, estar bastant arrecerat del vent i un rocam de qualitat. Si a això li afegim una aproximació relativament curta, tenim com a resultat un lloc ideal per escalar a l’hivern. L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Sigiriya,…
Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva…
L‘Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends…
Com altres vies del Serrat dels Monjos la Planetes Transparents ens deixa sensacions contraposades: per una banda trams força interessants i originals (com la xemeneia del Satèl·lit) i per altra la discontinuïtat i la vegetació inevitable d’aquesta paret. En definitiva, una escalada distreta, discontinua, bona per gaudir posant ferros i amb roca variable. Aproximació: Deixem…
La Roca del Corb queda just per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans. Hi trobarem una dotzena de vies que arriben als 100 metres de longitud. La Serrat-Torras és una via de concepció moderna, totalment equipada, on haurem de combinar l’escalada lliure i artificial. Menció especial pel segon llarg, una preciosa placa…
El Pic del Martell ha estat l’escola de molts escaladors de Barcelona. La seva modesta alçada i la poca continuïtat no han estat excusa per obrir-hi una bon grapat d’itineraris. La Mutant World, de dificultat molt assequible, amb bones plaques i una escalada atlètica i divertida s’ha convertit en una clàssica i una de les…
Escalar al Serrat dels Monjos implica acceptar una sèrie de condicions innegociables: dosis de vegetació assegurada i roca que va de cutre a exel·lent. Si portem ben assumits aquests handicaps podem gaudir d’un dia d’escalada força agradable. L’Alta Fidelitat, a demés d’oferir-nos la seva ració de matoll i roca dubtosa també ens permet gaudir d’una…
L‘escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Glòria, que ens permet escalar la Miranda de Can Jorba i l’Aresta Brucs, que ens mena fins al cim de l’Agulla de Can Jorba. Es tracta de dues escalades totalment diferents; mentre la Glòria és de concepció moderna i molt ben equipada, l’Aresta Brucs, totalment…
La primera sensació que ens enduem a l’arribar al peu de via és que ens trobem davant un itinerari poc atractiu… Però la primera impressió no sempre és la bona. És cert que tindrem certa dosis de matoll, algun replà que trenca la continuïtat de la via i més d’un còdol ballarí; però els trams…
Es tracta potser de la millor via de la Paret de la Codolosa, ben equipada per no patir gens i amb roca de primera. La via, curta com totes les de la Codolosa, es compon de dos tirades del tot diferents: Una primera fàcil, on es superen una sèrie de ressalts amb la major elegància…
Molt aprop de la Cova de la Codolosa, s’enfila la Josep Monistrol, una escalada ràpida, sobre bona roca i de dificultat molt assequible. Com totes les seves veïnes, gaudeix d’una orientació sud que ens garanteix sol durant tot el dia. Una bona opció és combinar-la amb altres vies de la zona.
Quan les temperatures comencen a baixar és el moment ideal per deixar-se caure pel Serrat dels Monjos. Descaradament orientat al sud, les seves vies gaudeixen d’una bona insolació els mesos més freds de l’any. La Guateque és una bona proposta per arribar a la part més alta del serrat. La via evoluciona cercant els millors…
La Paret de la Codolosa ens ofereix les millors temperatures i la millor insolació per quan comença a fer fred. Per contra les vies són curtes i l’aspecte poc engrescador. “L’últim flutter” és una via de dos tirades, de caire esportiu, amb un primer llarg amb una darrera secció vertical prou interessant. Una bona opció…
Via de dificultat moderada que convida a l’escalada pausada, gaudint del tacte de les abundants presses cantelludes mentre cerquem el següent punt d’assegurança, la Cerdà-Pokorski ens ofereix un traçat clàssic carregat de lògica a una de les raconades menys visitades de Sant Benet.
Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.
Just a l’esquerra de la popular Om Mani Padme Um de l’Agulla de l’Arbret trobem l’Aitor, una via d’un caire radicalment diferent i del tot recomanable. Al contrari que la seva veïna, l’Aitor és una via que conserva l’essència de l’escalada d’Agulles: escalada sobre plaques excel·lents, equipada per sota i amb les assegurances només allà…
Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les…